Les delegacions andorrana i catalana (úniques que hores d'ara formen part de la Fundació Ramon Llull, FRL) han celebrat a Andorra la Vella la seva primera reunió de treball que ha tingut com a conseqüència la decisió d'accelerar la representació de tots els territoris de parla catalana a la FRL com més aviat millor. Al vistiplau a l'adhesió demanada per part de la ciutat italiana de L'Alguer i la regió francesa dels Pirineus Orientals, la Llull ha comunicat la imminent incorporació de les Balears a més de la demanda que han fet alguns municipis de la Franja i un grup format per una vintena d'ajuntaments valencians (amb grans ciutats com Gandia, Elx o Vinaròs al capdavant) per formar part de la fundació. Entre les mesures que el patronat ha acordat en la seva primera reunió es troba la decisió de participar al projecte Iberescena per promocionar el català a Llatinoamèrica, la d'organitzar la participació de Catalunya i Andorra a la Biennal de Venècia 2009. En aquest sentit, s'ha acordat convocar un concurs públic per contractar el comissari públic que el·laborarà la proposta artística de la representació catalana.

Sembla que <i>El Zoo d'en Pitus</i> no coneix fronteres. L'emblemàtica obra del recentment desaparegut Sebastià Sorribas és tota una sensació al Japó, on s'han venut 80.000 exemplar des que va ser traduïda al japonès. Centrada en la història d'un nen petit malalt al que els seus amics munten un zoo per recaptar diners i curar-lo, està considerada un símbol de renaixement de la literatura infantil i juvenil en català. Des que va ser escrit l'any 1966, <i>El Zoo d'en Pitus</i> ha esdevingut el tercer llibre en català més venut de la història, només per darrere de <i>La plaça del Diamant</i>, de Mercè Rodoreda i d'<i>El mecanoscrit del segon origen</i>, de Manuel de Pedrolo.

Albert Sánchez Piñol va tornar al primer pla de l'actualitat literària el passat 1 de juliol amb la sortida a la venda dels seus <i>Tretze tristos tràngols</i> (Edicions La Campana), un recull de contes marcats per l'humor i la quotidianitat més sorprenent. A l'espera de tancar la trilogia iniciada amb <i>La Pell Freda</i> (que l'ha dut a ser un dels escriptors catalans més coneguts fora de les nostres fronteres), Piñol torna al relat breu, un gènere del que confessa sentir “un especial amor”, segons ens explica en aquesta entrevista, en la que també analitza la seva manera d'enfrontar-se al fet literari.

Tres anys després de la seva segona novel·la (<i>Pandora al Congo</i>, La Campana), l'escriptor català Albert Sánchez Piñol publica el seu segon recull de contes. L'autor del best-seller <i>La Pell Freda</i> treu a la venda tretze històries curtes de tonalitats amargues que ha recopilat sota el títol de <i>Tretze tristos tràngols</i> (La Campana), en un recull divers que igual ens parla d'un esquimal perseguit per un ós que d'un armari que s'empassa una dona. Totes, tallades per un mateix patró: un final trist. En paral·lel, l'escriptor barceloní es troba preparant la novel·la que tancarà la trilogia iniciada amb <i>La pell freda</i> i que ha decidit titular <i>Fungus</i>. Aquests <i>Tretze tristos tràngols</i> de Piñol es troben des d'avui a les llibreries per un preu de 16 euros.

El jurat dels Premis Nacionals de Cultura acaba de fer públics els noms dels dos primers guardonats d'enguany, els que corresponen a les categories de Literatura i Còmic. Per primera vegada en la història del guardons es concedeix el Premi Nacional de Còmic, que ha recaigut en el dibuixant Miguel Gallardo i la seva filla Maria, autors de l'obra gràfica <i>Maria y yo</i>, que retracta les vacances de l'autor amb la seva filla, que té 12 anys i és autista. Pel que fa a la categoria de Literatura, el premiat ha estat el poeta barceloní Joan Margarit per la seva <i>Casa de Misericòrdia</i>. El jurat ha decidit reconèixer “la seva capacitat de connectar amb el públic de totes les edats” i el fet de ser un dels poetes catalans en actiu més llegit dels nostres temps. Els Premis Nacionals de Cultura estan dotats amb 18.030 euros i es concedeixen anualment a les persones o entitats que hagin fet l'aportació més rellevant en cadascun dels respectius àmbits culturals. Els guardons es lliuraran el proper 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa (Bages).

El jurat del Premi Príncep d'Astúries de les Lletres ha decidit concedir el guardó de l'edició 2008 a la canadenca Margaret Atwood. Poetessa, novel·lista, assagista i crítica literària, les seves obres es caracteritzen pel compromís social amb els drets de la dona i les llibertats individuals. Atwood s'ha imposat en les deliberacions finals a d'altres aspirants proposats pel jurat com Juan Goytisolo, Ian McEwan o l'albanès Ismael Kadaré sobre un total de 32 aspirants de diverses nacionalitats. El Premi Príncep d'Astúries està dotat amb 50.000 euros i una rèplica en miniatura d'una estatueta de Joan Miró. Escriptors com Amos Oz (guanyador de la darrera edició), Arthur Miller, Paul Auster, Vargas Llosa o Susan Sontag han estat guardonat amb el Príncep d'Astúries de les Lletres. El guardó es lliurarà a Oviedo aquesta pròxima tardor.