En els propers cinc anys, Espanya tindrà més activitat espacial que en tota la seva història i s'unirà "al reduït club de països amb un sistema de satèl·lits propis", juntament amb França, Alemanya i Itàlia, segons ha manifestat la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en una trobada de ministres de la UE responsables de l'espai a Kurú (la Guaiana Francesa). Les empreses espanyoles lideraran diverses missions internacionals en el període comprès entre entre 2009-2013, gràcies sobretot a les darreres aportacions de l'estat espanyol a l'Agència Espacial Europea (ESA).

Uns 3.000 científics es reuneixen a Barcelona amb motiu del congrés Euroscience Open Forum 2008 (ESOF), des d'aquest divendres i fins el 22 de juliol a la Fira de Montjuïc. Es tracta de la major trobada multidisciplinar sobre ciència a Europa, en què es tracten els darrers avenços en aquest camp. Però, a més, pretén acostar la ciència a la societat amb unes 70 activitats gratuïtes adreçades al públic general.

Un equip de científics dels Estats Units ha ideat un nou mètode de captació d'energia solar que en un futur proper podria arribar a les llars per generar part de l'energia que consumin, tot gràcies a uns vidres que a mode de finestres podrien complementar els costosos panells recol·lectors. Aquests cristalls, que es presenten al darrer número de la revista Science, són capaços d'absorbir llum sobre quasi tota la seva superfície i alhora concentrar-la en un sol punt, situat a l'extrem de la finestra, on hi ha una placa fotovoltaica que transforma el calor generat pels raigs de Sol en energia elèctrica.

El director de l'empresa Deimos Imaging, l'astronauta Pedro Duque, presenta a Londres el satèl·lit Deimos-1, que serà llançat a finals d'any a Baikonour (Rússia). Amb aquesta fita, l'empresa ubicada a Boecillo (Valladolid) es convertirà en la primera privada del continent europeu que operarà el seu propi satèl·lit d'observació de la Terra. El seu objectiu serà fer observació espacial sobre agricultura i medi ambient.

La Lluna podria contenir o haver contingut aigua segons es desprèn d'un estudi de la Universitat de Brown, a Providence (Estats Units) que es publica aquesta mateixa setmana a la revista "Nature". El descobriment ha estat possible gràcies a les mostres rocoses recollides per la missió Apollo fa gairebé 40 anys, i gràcies sobretot a les tècniques d'anàlisi actuals.

Al voltant de les 11 de la nit d'aquest dimecres 9 de juliol el planeta Júpiter es podrà veure amb claredat des de la Terra. El que és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància respecte al Sol, se situarà en la posició anomenada oposició, és a dir, la Terra es trobarà exactament sobre el mateix pla perpendicular que l'astre i el planeta. D'aquesta manera, els dies al voltant d'aquest moment, Júpiter es podrà observar en el moment del posta de Sol i romandrà visible al cel tota la nit, posant-se pràcticament amb la sortida del Sol.

Finalitza una era per a tres clàssics transbordadors de l'agència espacial nord-americana, l'Atlantis, l'Endeavour i el Discovery. Tres naus que han estat presents a multitud de missions durant els darrers 20 anys i que en els propers mesos seran retirades de la NASA per renovar la flota. L'Atlantis partirà el pròxim 8 d'octubre cap al telescopi espacial Hubble en la primera de les darreres vuit missions que faran aquestes grans llançadores espacials abans de ser retirades.

Un laboratori californià clonarà un gos que va ajudar a rescatar a supervivents entre les runes del World Trade Center de Nova York, després dels atacs terroristes de l'11 de setembre del 2001, segons han informat avui fonts del laboratori. Trakr, un pastor alemany que resideix a Los Angeles amb el seu amo James Symington, ha estat escollit com el ca més "digne de ser clonat", en un concurs del laboratori BioArts International, que oferia al propietari de l'animal l'oportunitat de reproduir la seva mascota.

Un 1 de juliol de 1858, és a dir, avui fa justament 150 anys, es va presentar per primera vegada a la Linnean Society de Londres una teoria que revolucionaria tot el coneixement al voltant de l'origen de l'home. Un dia com aquest, les tesis de Charles Darwin i Alfred Russell Wallace al voltant del procés de selecció natural de les espècies es feien públiques. Sorprenentment, malgrat que poc després aquestes idees suposarien un tomb a la concepció sobre la vida al planeta, en el seu primer dia van passar totalment desapercebudes entre els membres d'aquest prestigiós club científic britànic.

L'agència espacial nord-americana NASA i l'europea ESA destinaran més de 2.000 milions de dòlars i quinze anys de treball a intentar detectar les ones gravitatòries que va predir Albert Einstein en la seva "Teoria de la Relativitat General", i revelar així els secrets que s'oculten darrere dels forats negres.

Aquests diners es materialitzaran en el projecte LISA, que intentarà comprovar, per primera vegada en la història, l'existència de la radiació gravitatòria, és a dir, les ones que es generen en grans cataclismes astrofísics, com per exemple en la col·lisió de dues estrelles, de dos forats negres o en l'explosió d'una supernova.