Al voltant de la data del 25 de novembre és habitual reflexionar sobre les pràctiques socials que poden ajudar a canviar les mentalitats o bé qüestionar-se sobre aquelles que perpetuen els estereotips i la discriminació.

La Constitució Espanyola, en el seu article 14, ja proclama com un dret fonamental de la ciutadania la igualtat davant la llei, sense que pugui haver cap discriminació per raó de sexe. A la vegada, l'article 9.2 disposa l'obligació que tenen els poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de les persones siguin reals i efectives. La igualtat de gènere és, ara mateix, també, un principi fonamental de la Unió Europea. Des de l'entrada en vigor del Tractat d'Àmsterdam, l' 1 de maig de 1999, la igualtat entre dones i homes i l'eliminació de les desigualtats de gènere són un objectiu que ha d'integrar-se a totes les polítiques i accions de la Unió i dels seus membres.

La lluita de les dones per accedir a l'estatut de ciutadania, és a dir, la lluita pel reconeixement de la seva autonomia personal i de la responsabilitat sobre llur vida i sobre el món social del qual formen part, s'ha traduït en un increment espectacular de la participació d'aquestes en el mercat laboral en els darrers anys. Tot i això, desgraciadament, les societats occidentals segueixen sense tenir gens clar que, pel fet d'accedir al mercat de treball, no desapareixen totes les discriminacions que pateixen les dones en diversos àmbits de la seva vida. Discriminacions que es mostren en aspectes concrets però que, sobretot, se sustenten mercès a qüestions estructurals.

La regidoria per a la Igualtat de Gènere de l'Ajuntament de Sitges ha participat, el passat 2 de febrer, en la Conferència Internacional Els homes europeus davant la conciliació de la vida familiar i laboral, per presentar el projecte All Together. L'objectiu d'aquest projecte es fomentar la incorporació dels homes europeus cap a la igualtat de gènere en tots els àmbits. Sitges ha estat present per recollir les bones pràctiques que porten a terme empreses i organitzacions a Europa per a la incorporació dels homes en la conciliació de la vida familiar i laboral.

La comarca del Baix Llobregat és l'unica de tot Catalunya que ha celebrat dos congressos de dones en un marge de quatre anys. El primer va tenir lloc l'any 2002 i el segon, el mes de maig 2006. Per dur a terme un treball continuat en l'aplicació de polítiques d'igualtat a la comarca, amb unes línies i uns objectius definits, s'ha vist necessari disposar d'organismes i eines que ho facilitin. Per aquest motiu, la Comissió Organitzadora del 2n Congrés va acordar crear el Consell de les Dones del Baix Llobregat.

Treballar en equip és un exercici saludable, recomanable i, sobretot, enriquidor. Les dones en sabem perquè estem educades en el safareig, en la cuina i com no, en la cura de la resta de les persones. Justament a la cuina del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison és on més de 150 dones vam intentar posar en marxa una espessa xarxa de xarxes de dones periodistes i/o comunicadores, per fer visible no tan sols la nostra mirada del món, sinó contribuir en la nostra forma de vida. Aquesta ambició cal posar-la de manifest i reconèixer l'alt grau de compromís que això implica i l'alt grau de qualitat humana per acollir, acceptar i saber donar i rebre a la resta de companyes.

Sempre hi ha hagut dones que han intervingut en la vida pública i han creat, elles mateixes, política, però les nostres primeres referents reivindicant una pertinença i una possibilitat per construir l'escena política van ser, en gran mesura, les pioneres en el requeriment de la formació pública i universal per a les dones. La unió entre formació i participació política ha anat sempre unida en el cas de les dones. Així ens ho mostren les paraules de les nostres avantpassades. Dones com Christine de Pizán, la primera persona que es va guanyar la vida com escriptora, i que va construir una Ciutat de les Dames habitada per dones instruïdes, cultes i intel·ligents, que mostrarien als homes l'injust dels seus judicis i prejudicis vers el sexe femení. I també dones, a l'altre costat de l'Atlàntic, com Sor Juana Inés de la Cruz, qui va afirmar: "només he desitjat estudiar per a ignorar menys".

L'accés d'una dona a la presidència d'un estat per mitjans democràtics és -encara- una notícia que apareix en els titulars dels mitjans de comunicació. Fa uns mesos, en aquest sentit, coincidien països ben distants i diferents: Xile, Libèria i Alemanya. En altres estats de diferents continents aquesta situació ha tingut lloc amb anterioritat o existeix en el present. En el cas d'Àfrica, és ara amb Libèria, quan es viu per primera vegada el nomenament d'una dona com a màxima responsable política d'un país. Malgrat aquest avenç, aquestes notícies segueixen sent motiu de comentari, però més per la qüestió del gènere que per les propostes polítiques que aquestes dones representen.