"Article primer. Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l'onze de setembre". Aquesta fou la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l'any 1980. Un dia que per una banda, significa el record de la pèrdua de les llibertats, els drets i les institucions catalanes i, de l'altre, ret homenatge a aquells que lluitaren per la seva defensa, un 11 de setembre de 1714.
			Des de la fi del segle XIX, l'Onze de setembre va anar adquirint el caràcter de diada d'afirmació nacional dels catalans. Però no va ser fins al 1901 que la Diada va sortir al carrer. Ciutadans, polítics i institucions participaren d'una festa nacional que arribà al seu màxim esplendor durant l'època de la II República en els anys 30. Després, amb la dictadura franquista, la Diada va ser abolida. Encara viva en el cor dels catalans, i amb la inauguració del règim democràtic, les multitudinàries manifestacions a Sant Boi de Llobregat (1976) i al centre de Barcelona (1977) tornaren a vestir de senyeres la Diada, a ritme del cant dels Segadors.