La bandera nacional de Catalunya, més coneguda popularment com la senyera o les quatre barres, és una de les més antigues del món. També és una de les anomenades heràldiques, o el que és el mateix, aquella que es deriva de passar el senyal d'un escut a un drap.

La llegenda explica que l'emperador franc, Carles el calb, va oferir després d'una batalla un escut daurat al comte Guifré. Abans de morir, el calb ficà els dits a la seva ferida i dibuixà quatre barres sobre l'escut daurat.

A banda de la llegenda, la primera mostra documentada de l'escut català data de l'any 1150, en un segell de comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Aleshores, la bandera de les quatre barres ja era l'emblema de la Casa comtal de Barcelona i dels territoris de la recent nascuda Corona d'Aragó. Des del matrimoni de Ramon Berenguer IV, de la Casa de Barcelona, amb Peronella d'Aragó, l'any 1137, l'escut dels comtes de Barcelona fou l'escut representatiu de l'anomenada Corona d'Aragó, formada originàriament per Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears.