La Malla: Almogàvers del ciberespai

En començar 1995 eren pocs els qui havien sentit parlar d’Internet a Catalunya. Servicom, el primer servidor que es va aventurar a oferir connexió a la xarxa, havia obert un any abans. Els qui es van connectar de bon principi, però, no trobaven recursos en català o que oferissin, si més no, alguna cosa que sonés pròxima. Hi havia, és clar, sanes excepcions: una pàgina sobre el Barça creada per un seguidor de Pennsylvania. O l’edició en bits de El Periódico, clònica de la física, consultable des del novembre del 94. Un panorama desolat comparat amb altres parts del món on Internet ja era una realitat consolidada. Aquí la feina estava per fer, i calia llançar la primera pedra.

De fet, ja havia estat llançada. El juny del 94, el setmanari El Temps havia dut a terme una experiència pilot a Internet, encapçalada pels periodistes Vicent Partal i Assumpció Maresma. Va ser el primer servei on-line a tot l’Estat Espanyol. La curiositat per descobrir la presència catalana a la Xarxa els duria a crear The Catalan Highway, un directori que aviat es desvincularia d'El Temps i esdevindria la Infopista, el primer gran referent català a Internet.

El barri català d’Internet

I no només això. Alfons Cornella iniciava a través dels seus butlletins Extra-net potser la major tasca pedagògica i divulgativa de la Xarxa que s'ha fet en el nostre país. Molts dels actuals directius d'empreses de l'anomenada Nova Economia deuen el seu càrrec a què en l'entrevista van deixar anar, hàbilment, una idea que havien llegit hores abans en un d'aquests fantàstics escrits. Nexe amb les últimes tendències en gestió de la informació provinents dels Estats Units, Cornella va ser (i encara és) una persona clau per entendre Internet, i la seva influència entre molts internautes catalans ha estat enorme.

Un barri encara poc poblat, però un barri al cap i a la fi. La Infopista va esdevenir l’eix de les relacions entre els internautes catalans, el punt de trobada, l’espurna que va generar un cert sentiment de comunitat. De fet, la Infopista no era més que un directori que ordenava els recursos catalans a Internet. Al principi tenia unes 100 visites setmanals (quasi la meitat venien de l’estranger) que es van convertir en 800 de diàries en el darrer període. Va morir en complir el primer aniversari per deixar pas a Vilaweb.

Fora de la comunitat d’internautes, la Infopista va tenir el seu moment de glòria durant la campanya de les eleccions autonòmiques del 95. En col·laboració amb COMRàdio i La Vanguardia es va portar a terme l’experiència Plaça Internet, un fòrum que permetia seguir la campanya i alhora participar activament fent preguntes als candidats. Precisament, un dels encerts de la Infopista va ser apostar per la integració, obrint relacions amb tots els mitjans possibles per tal de situar-se com a punt de referència per excel·lència de l’internauta català. En aquesta mateixa línia, el web es va donar a conèixer també a la Marató de TV3.

Tenir web està de moda

La majoria de mitjans de comunicació importants van obrir la seva finestra a Internet durant el 95. Els primers diaris van ser El Periódico i l’Avui, seguits de La Vanguardia. TV3 va ser el primer canal televisiu de l’estat que va tenir web, i la Veu de l’Anoia el primer mitjà d’àmbit comarcal. El diari Sport es va avançar a la resta de rotatius esportius i el programa Sputnik es va atrevir a oferir mostres de rock en català on line. Edicions 62 va ser la primera editorial amb presència electrònica, i Convergència Democràtica de Catalunya el primer partit polític que va utilitzar l’e-mail per què els ciutadans interroguessin els seus líders. El mes de novembre d'aquest any, la Diputació de Barcelona va traspassar a Internet tota la informació que ja feia anys oferia a través del vídeotext. L’ajuntament de Barcelona també va obrir el seu primer web. Tot i algunes iniciatives puntuals, però, aquests webs servien bàsicament per tenir una presència a la Xarxa i, com a molt, oferir informació. Difícilment s’anava mai més enllà.

Tot i l’entrada de mitjans i institucions externs, Internet tenia vida pròpia. Noticias.com va apostar per informar tan sols del que es bellugava pel ciberespai, i la Internet Society estrenava base de recursos en català, la Isoc-Cat. Aquest directori inclouria aviat Tinet, la primera xarxa cívica creada a Catalunya. L’experiència va néixer amb la intenció de promocionar la societat de la informació a la zona de Tarragona, tant entre les empreses com entre els particulars. Es va facilitar molt la connexió a Internet i es van oferir serveis complementaris a partir de convenis amb biblioteques, ajuntaments i altres institucions. En aquesta mateixa línia, des del ministeri d’Educació es va crear l’Anella Científica, que va enllaçar tots els instituts de batxillerat i formació professional. Els estudiants van arraconar la pilota de futbol i es passaven els descansos al xat.

El món d’Internet, però, no es conformava a tancar-se en els cables i computadores del seu àmbit natural. Poc a poc va començar a sortir al carrer. Per exemple, amb el naixement de Web, la primera revista en àtoms que es va publicar a l’estat sobre Internet. Els més curiosos també van poder descobrir les darreres novetats al saló Informat o, en cas de prendre’s les coses amb més calma, explorar la xarxa en companyia d’una refresc en del primer cibercafè que es va obrir Barcelona.