La Malla: Les noves ciutats invisibles

Tot i que ja existien a diversos llocs del món, les xarxes ciutadanes van trobar a Catalunya un arrelament insospitat. Si el 95 ja s’havia creat Tinet, la xarxa ciutadana de Tarragona, l’arribada del 96 va confirmar aquesta línia i es van anar creant portals amb intencions similars a diferents ciutats o comarques del principat. VallèsNet, LleidaNet, Totweb (al Penedès) o BCNet, per citar quatre exemples, van néixer per crear espais de proximitat dins la immensitat del ciberespai. Paradoxalment, a Catalunya es va optar majoritàriament per desenvolupar una faceta local al que, fins llavors, era el mitjà paradigmàtic de la globalització.

Aquestes xarxes buscaven acostar Internet a les comunitats més petites i alhora obrir-les al món. A nivell de tot el territori català, però, el referent seguia essent la Infopista. El directori de recursos catalans de la xarxa es va anar alimentant de les freqüents novetats que hi apareixien, i es va consolidar com a punt de trobada dels cibercatalans d’arreu. No obstant, aquesta funció va començar a semblar insuficient als seus promotors.

Vilaweb i altres parts il·lustres

Un cop engegada la tasca documental, els professionals de la comunicació del nostre país volien experimentar amb el periodisme digital per descobrir els reptes que suposava adaptar-se al nou mitjà. Amb aquest esperit va néixer el Grup de Periodistes Digitals (GPD). Els quatre noms propis que hi estaven al capdavant arribarien a protagonitzar moltes de les iniciatives telemàtiques catalanes: Luis Angel Fernández Hermana, Vicent Partal, Antoni Esteve i Lluís Reales

Amb aquest esperit, Partal va crear Vilaweb, que heretava l’antic directori de la Infopista però hi afegia nous canals, afavorint la participació i la implicació de l’usuari. Des de Vilaweb es van potenciar noves experiències interactives (un canal xat on podies conversar setmanalment amb personatges d’actualitat) i multimèdia (transmissions de vídeo i audio). A més, es va facilitar la creació d’edicions locals.

El 96, però, va viure altres naixements històrics. La primera criatura notable es va anomenar En.red.ando, i el pare era el ja esmentat Luis Ángel Fernández Hermana. El nou mitjà es descriu com una “revista de reflexió i anàlisi sobre el món d’internet”, i només s’edita en bits. El febrer es va presentar Olé, concebut per Pep Vallès. Aquest directori esdevindria el més consultat del món hispànic per, uns anys més tard, ser adquirit per Telefónica com a plataforma de llançament de Terra.

Bé o malament, ja es parla de la xarxa

L’any 96 Internet ja havia demostrat que no era estrictament un mitjà de divulgació científica i educativa, però les universitats hi seguien tenint una participació destacada. Totes les universitats catalanes ja estaven connectades a la Xarxa, i la majoria havien creat la seva pàgina web. A més, des d’aquests centres es començava a fomentar la creació pel nou mitjà. Des de l’Autònoma, per exemple, PutPut creava un directori musical de Barcelona, Acòrdia. Mentrestant, a la Politècnica posaven en marxa Pangea, un servidor per a associacions alternatives i ONGs, i desenvolupaven l’aplicació de xat Nescafib, perseguit (per massa popular) a les aules d’informàtica de les facultats catalanes. Durant aquest any també es va crear la Universitat Oberta de Catalunya, la primera que oferia ensenyament a distància exclusivament via Internet.

Amb el progressiu augment de recursos disponibles a la Xarxa també creixia la seva notorietat a l’exterior. I no precisament per bé, ja que Internet es va donar a conèixer davant el gran públic com un niu de pornografia i pirateria. Fins a tal punt que un grapat d’internautes del país van redactar el manifest Internet no és el papus per tal de posar les coses al seu lloc i descriminalitzar el nou mitjà i les possibilitats reals que oferia. El nombre d’usuaris creixia, sobretot gràcies a l’entrada en servei d’Infovia, que havia de facilitar l’accés a Internet a tot el territori a preu de trucada local. En la línia nacionalista es va començar a cridar l’atenció sobre un hipotètic domini català, una reclamació que ha perviscut, intermitentment, fins ara.

Al carrer ja es parlava d’Internet, potser encara amb una visió distorsionada. La comunitat d’internautes va demostrar que tot plegat era més que una anècdota en el primer Congrés d’Internet a Catalunya. El va organitzar el Capítol Català de la Internet Society i va tenir lloc el novembre del 96. Durant una setmana es van reunir investigadors, creadors de continguts i usuaris. Els temes tractats comprenien tot el ventall d’aspectes de la xarxa, des dels més tècnics als socials. Paral.lelament, es va organitzar el primer saló ExpoInternet. Va ser la festa de presentació, davant els ulls de tothom, d’un mitjà encara jove cada cop més a prop de consolidar-se.