La Malla: L'hora del pati

L'any 97 va començar amb protestes. El 26 de gener es convoca la primera vaga d'internautes. La intenció era demostrar que el col.lectiu ja tenia un pes notable i reclamar un preu just per poder navegar sense haver de declarar-se en fallida tècnica. Tot i que la cosa no va fructificar fins força més tard, es va assolir un cert ressò. Ressò que, per altra banda, seguia tenint la notable presència de pornografia i pirateria a la xarxa. Algunes mares benpensants encara es preocupaven de veure els seus fills passant hores davant la pantalla, pensant què hi devien buscar. A més, la policia va clausurar una web anomenada El jamón y el vino, on es podien trobar cracks de programes i fotos eròtiques. Per tal que no caiguin en pecats similars, la jove Universitat Oberta fa signar als seus estudiants un codi ètic d'ús d'Internet.

Començava a néixer la faceta entertainer de la Xarxa, que a Amèrica ja era una realitat feia temps. El camí cap a una Internet on tothom hi podia trobar els seus interessos, del més científic al més trivial. Un fet rellevant: els principals clubs de futbol catalans (el Barça i l' Espanyol) van obrir les seves pàgines en el decurs d'aquest any. També creixia la presència de recursos estrictament destinats a la distracció del personal. Va assolir un gran èxit el projecte anomenat Timofónica, dedicat a fer conya i, de passada, reclamar la desitjada tarifa plana.

El món de la faràndula també s'integrava progressivament a Internet. Si bé els grups de rock autòcton trigarien encara un temps a descobrir-ho, el teatre es va apuntar a l'invent. La Fura dels Baus va portar a terme l'experiència més interessant, edificant un teatre virtual que delatava el predomini de la poca imaginació en la resta de pàgines. Tothom volia ser present a Internet, però encara es desconeixien quines aplicacions pràctiques podia tenir la xarxa.

I el cable? On és el cable?

A nivell periodístic, la xarxa també estrenava les noves edicions en català de El Periódico i Segre. El Diari d'Andorra ja es podia consultar des d'Internet. Noticies.com també va estrenar edició en català. A més, des de la Universitat Pompeu Fabra i Lavínia TV es portava a terme una experiència pionera de ràdio per internet: Mediàpolis Ràdio.

Cable i Televisió de Catalunya (més tard Menta) va rebre la llicència per cablejar tot el principat. Semblava bonic, aleshores, però de moment el cable de banda ampla ha brillat per la seva absència. Seguim esperant. Tot i intents fallits (o postposats) com aquest, durant l'any es van portar a terme diversos projectes per tal d'acostar internet als ciutadans. L' ajuntament de Barcelona va instal.lar 4 quioscos electrònics en diferents punts de la ciutat. A l'aleshores incipient ciberpoble de Callús (el Bages) tenia lloc la primera trobada de xarxes ciutadanes de Catalunya. A més, la presència del català en l'entorn de la Xarxa creixia: es va desenvolupar un programa d'e-mail en la llengua autòctona i es gestava Softcatalà, una associació que acabaria publicant (un any després) el primer navegador en català. Per postres, naixia el primer saló dedicat íntegrament a la Xarxa, ExpoInternet, i la Fundació Catalana de la Recerca creava Nominàlia per oferir serveis de registre de dominis. Des del web de la Caixa ja es podien fer tot tipus d'operacions bancàries.

L'esdeveniment de l'any també es va viure a Internet. Parlem, és clar, de les noces de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, que es van retransmetre worldwide gràcies a una webcam. No és probable que els veiés gaire gent: tot i els avenços, l'Eurobaròmetre del 97 deixava clar que l'ús d'Internet encara era força minoritari. Entre els joves, principal grup d'usuaris potencials, només un 3'2% accedien a Internet com a mínim un cop per setmana.