La Malla: L’accés gratuït, l’efecte misteriós i l’operació més rendible

I al final, la fera ferotge no va mossegar i els efectes de l’efecte van ser mínims. Afortunadament, al 99 van passar altres coses. I algunes, sorprenents, com l’adquisició d’Olé per part de Telefónica Interactiva. El 13 de març ens llevàvem amb la foto de l’encaixada entre un exultant Pep Vallès i l’aleshores president de Telefónica, Juan Villalonga. El somni de qualsevol emprenedor desfilava davant dels nostres ulls: crear una empresa, fer-la créixer i vendre-la a una multinacional per la quantitat amb més zeros que has vist mai.

L’operació va crear malestar al si de Telefónica Interactiva. El seu equip havia estat treballant en un producte especialment dissenyat per esdevenir el lloc de referència en l’Internet de parla castellana. I fins i tot tenien el nom: Terra.

Però pocs dies abans del seu llançament, els directius de la multinacional decidien trencar amb la feina feta i actuar com això, com una multinacional, i comprava un dels seus màxims competidors. Si no pots amb la competència, uneix-t’hi, a ser possible en una situació d’avantatge. En altres paraules, absorbeix-la. Una vegada comprat Olé, l’únic que va quedar de l’antic projecte de Teleline va ser el nom.

Però el manual del perfecte empresari també diu que abans de comprar, cal auditar. Baquía publicava poc abans de la sortida a borsa de Terra que “inclús en les previsions més optimistes, és una realitat que Terra no obtindrà beneficis fins el 2003, por això crida tant l’atenció l’exorbitant valoració que a Telefónica han fet d’aquesta endeutada empresa”.

Navegar per la cara?

Viatjar sempre és bo. Permet conèixer gent, paisatges nous, costums diferents... A la tornada se sol mirar la ciutat o vila pròpies d’una manera, i aprenem així a valorar el que tenim. Aquesta és la sensació que tenien la majoria d’estrangers que, per una o altra raó, visitaven el nostre trosset de terra i es connectaven a Internet. Quan comprovaven la velocitat de connexions o el fet que s’havia de pagar per accedir a la Xarxa, se’n feien creus i no entenien res. Molts no havien abonat mai un sol dòlar per navegar, i la situació adquiria per a ells un interès gairebé antropològic.

Nosaltres tampoc enteníem res. Afortunadament, això també es va acabar. La lluita entre operadores per fer-se amb el pastís d’Internet les va portar a regalar l’accés a la Xarxa, una iniciativa que mesos enrere semblava impossible d’adoptar sense que es desfermessin les set plagues bíbliques sobre la soferta economia del país. I a més la gratuïtat incloïa una pàgina web de 5 Mb, bústia de correu electrònic POP3 de capacitat il·limitada i servei d’atenció telefònica permanent a través d’un 902 les 24 hores del dia i durant tot l’any. Al·lucinant.

Com no podia ser d’una altra manera, la mesura va provocar una allau de nous usuaris: cinc mil connectats diaris en el cas de Telefónica -que es va resistir fins a l’últim moment- i 32.000 clients nous en un setmana en el cas de Retevisión. Internet superava els 3 milions d’usuaris a Espanya, el 14,5% dels quals es trobava a Catalunya, el major percentatge de l’Estat. El 40,2 per cent de les llars catalanes disposava ja d’ordinador.

La tarifa plana, el nou objectiu

Per la tarifa plana, però, encara caldria esperar força temps. Amb la moral que ens caracteritza, els catalans engegàvem diverses iniciatives destinades a reivindicar un preu just i fix per la nostra navegació. Els incansables Alfons Cornella i Xavier Creus posaven en marxa 3000ya, una plataforma d’usuaris amb l’objectiu de contribuir a la comercialització d’una tarifa plana per sota de les 3.000 pessetes mensuals. Van aplegar 21.000 subscriptors, però malauradament no van aconseguir el preuat objectiu. Tanmateix, hi havia alguns oasis en el desert. Telépolis, per exemple va ofereix tarifa plana amb ADSL per 8.932 pessetes mensuals.

Tot i l’alt preu de connexió, els catalanets internautes no deixàvem de moure’ns (digitalment parlant) i de crear coses interessants. Com el Sónar, el festival de música avançada i art multimèdia, que seguia apostant per les noves tecnologies en la seva VI edició. En el seu web es podien escoltar en directe les audicions de Sónarlab i assistir a les retransmissions de SonarCinema i als concerts que es feien al Hall.

Aquestes no eren les úniques festes que es podien seguir per la Xarxa. Les festes de Gràcia, a Barcelona, o la festa major d’Arenys de Mar també tenien el seu vessant telemàtic, amb àlbums fotogràfics o, en el cas de la vila del Maresme, l’enregistrament íntegre del pregó en Real Audio. I els que no tenien prou amb el que passava al seu entorn immediat, ara tenien l’oportunitat de col·laborar en el projecte SETI@home i cedir la capacitat de processament del seu ordinador per a la recerca de senyals de vida extraterrestre.

En un nivell més terrenal, fins i tot vam poder passejar pel centre de Barcelona i comprar un llibre calentet, acabat de sortir de la impremta, com aquell que diu. O millor, acabat de sortir de la impressora. El grup editorial Bertelsmann i l’empresa Xerox van provar una nova manera de vendre llibres a la llibreria Catalonia: la venda d’exemplars sota comanda i per impressió digital.

Hola, Malla!

Mentre els Premis Cambrescat 1999 guardonaven els millors webs d’empresa catalans, hi havia un petita criatura a punt de néixer. Els premiats, Punto Blanco, San Miguel , El Web Jurídico, i InfoJobs, ja eren uns homenots fets i drets quan La Malla, va obrir els ulls. El "teu portal en català" va venir al món el 13 de juny, acompanyat de la llum suau que anuncia l'estiu i amb el caràcter d’un terrabastall de finals de primavera. Una bona barreja, oi?

El Catnix no és un gal

A nivell institucional la situació també es movia. El Comissionat per a la Societat de la Informació presentava el Pla Estratègic per a la Societat de la Informació. En un esforç de concretar què calia fer per integrar Catalunya en el futur immediat, que tenia tota la pinta de ser telemàtic. El pla presentava com a objectiu que les administracions catalanes dediquessin el 2% dels seus pressupostos a les tecnologies de la informació.

També va entrar en funcionament el Catnix, el punt neutre d’Internet a Catalunya. Un nus d’interconnexió dels diferents proveïdors de serveis d’Internet (ISP) catalans, que havia de millorar notablement l’accés dels usuaris finals a la Xarxa.

Uni2 comprava el 65% de Catalana de Telecomunicacions (fins aleshores en mans de la Generalitat) i poc després llançava Al-pi, el primer operador català especialitzat en empreses.

Ja era molt difícil fer una distinció entre el que passava només a la Xarxa i el que tenia lloc als dos móns, al real i al cibernètic. Una realitat mixta s’havia anat configurant a poc a poc. Business angels, WAP i televisió digital terrestre eren paraules que també començaven a sovintejar pel vocabulari dels internautes. I encara n’haurien de venir moltes més. Quan ens pensàvem que començàvem a saber-ho tot d’aquest camp, ens adonàvem que Internet era una caixa de sorpreses i que encara canviaria molt més.