La Malla: La gran muntanya russa digital

A Catalunya, però, amb només un fet ja vam salvar l’any. I és que ens va visitar ELL. L’únic. L’inconfusible. La personalitat d’excepció a Internet. Ni més ni menys que en Vinton G. Cerf. El pare de bona part d’això. Tarragona li va dedicar un carrer i la Universitat Rovira i Virgili el va nomenar doctor honoris causa.

Però no només per això va valer la pena ser un internauta a la Catalunya de l’any 2000. Barcelona va acollir el Global CN 2000, el primer Congrés Mundial de Xarxes Ciutadanes. Va ser tot un plaer veure com a la Xarxa encara quedaven persones a tot el món amb ganes d’engegar iniciatives interessants. Afortunadament no tot eren empreses disposades a seguir el camí d’Amazon o Yahoo, un propòsit perfectament lícit i fins i tot lloable. Però després de mesos de bombardeig constant de Nova Economia, trobar gent amb empenta i sense cap empresa al darrera va resultar refrescant. Realment, hi havia vida al darrera del comerç electrònic.

La Nova Economia va viure els seus millors moments a principi de l’any. La tecnologia va entrar a l’Íbex-35 de la mà d’Amadeus, Sogecable i TPI. AOL i Time Warner van pactar la major fusió de la història i el món tremolava. Deutsche Telekom comprava Ya.com, i EresMas responia comprant Telépolis.

Els business angels es movien a ritme de first tuesday, reunions informals de trobada entre inversors i emprenedors que sempre acabaven de matinada en alguna discoteca barcelonina. I, com tothom sap, no hi ha millor lloc per fer negocis que una bona discoteca o, en el seu defecte, un bon restaurant.

Compro, venc, canvio, però passa’m la pilota!!!

Seguint la línia anem-a-parlar-de-negocis-però-de-manera-diferent-i-més-distesa-seguint-l’esperit-d’Internet-vale? es va celebrar a Barcelona la trobada Cossos inquiets, ments inquietes: futbol sala pel matí i reflexió entre els emprenedors digitals supervivents per la tarda. Una vegada més, Alfons Cornella, millor pensador que jugador de futbol -afortunadament- i Xavier Creus estaven al darrere de la iniciativa, secundats en aquesta ocasió pels xicots d’En Joc.

I miràvem al nostre voltant i ens costava moltíssim trobar una sola persona que no tingués telèfon mòbil. El futur d’Internet, deien, passa pel petit aparell que a Espanya ja posseien 17 milions d’usuaris de a Espanya. El nou mercat estava obert i les antenes de cobertura de telefonia mòbil proliferaven gairebé tant com els propis terminals. No era estrany que el consorci Localret n’exigís la regulació i la Generalitat tirés endavant la proposta de llei.

Ja havíem sentit a parlar del protocol WAP, que ens permetia accedir a la Xarxa des del mòbil tot i que amb unes prestacions molt pobres. Però molt pocs coneixíem l’UMTS i, encara menys, el GPRS. El Govern es va encarregar d’actualitzar els nostres coneixements organitzant un concurs per atorgar noves llicències de telefonia que permetessin operar amb el més avançat dels protocols, l’UMTS. El van guanyar, sembla que per un preu mòdic, els tres que ja hi eren (Telefónica Móviles, Airtel i Amena) i s’hi va afegir el consorci Xfera, que estava liderat per Vivendi-FCC, ACS, Mercapital i Sonera.

Precisament un dels adjudicataris, Telefónica, va tenir un any mogut. Després de fusionar la seva filial d’Internet, Terra, amb Lycos, i convertir-la en una de les empreses més importants del món, va veure com el seu president era obligat a dimitir. Juan Villalonga deixava el càrrec després d’un llarg estira i arronsa amb el Govern. La muntanya russa una altra vegada.

De fet, la dimissió/cessament de Villalonga era un símptoma que el gran globus es desinflava. D’indicadors n’hauria molts al llarg de l’any. L’Institut Català del Consum, per exemple, ens posava els peus a terra amb un estudi que assenyalava que tres de cada quatre catalans no havien accedit mai a Internet. Els consumidors seguien considerant altes les tarifes telefòniques tot i la liberalització del servei de telefonia mòbil i telecomunicacions. Mesos més tard descobríem que el domini .es era dels més cars del món. Així no hi ha qui faci negocis, home!

Crear continguts, la clau

Mentre els executius feien negocis, la gent es dedicava a altres tasques més serioses. El projecte municipal Terrassa Internet, per exemple, era reconegut per la Generalitat com la millor iniciativa local del 2000; Callús (el Bages) esdevenia el primer poble digital de Catalunya. Fins i tot Albarca (el Priorat), un petit poble de només tres habitants, havia creat un lloc a Internet. I fins i tot la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Barça 2000 crea el seu propi espai a la Xarxa. El panorama bullia.

Més? Més! La Setmana del Llibre en Català, que es va celebrar del 24 de febrer al 5 de març a les Drassanes de Barcelona, estrenava també una edició digital. Hackers de tot arreu es van trobar a l’octubre al Hackmeeting Barcelona 2000 (hmBCN’00) i l’Ajuntament de la ciutat era la primera administració que retransmetia els Plens per Internet.

La Malla Ràdio ens ve a fer companyia

I no ens aturem. Infonomia.com, el més nou d’Alfons Cornella, obria les portes. En.red.ando presentava les tecnologies de la informació més avançades en la seva primera Jornada, l'Institut Joan Lluís Vives posarà a Internet 600 llibres en català i les nostres cosinetes de La Malla Ràdio sortien en antena a través del dial de COM Ràdio en plena tardor.

Però per a alguns el 2000 sempre serà l’any en què els van robar Figo. Encara sort que els nois d’AntiFigo.com els van donar una alegria... No hi ha res com una mica d’humor per desdramatitzar qualsevol situació, per difícil de pair que sigui.

L’Open Directory Project (ODP), una iniciativa voluntària, indexava més de 5.000 webs en català. L'apartat català de l'ODP estava desenvolupat per editors de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra.

La Diputació de Barcelona engegava el Taller de Webs, un curs perquè els ajuntaments catalans sabessin què podien fer amb els seus llocs a Internet. La iniciativa era tan curiosa com necessària. Potser per això cada vegada serien més freqüents accions positives com oferir correu electrònic gratuït als ciutadans, que trenta-tres municipis barcelonins ja feien.

El Diari de Barcelona era reconegut pel Consell d’Europa per la seva feina contra el racisme, i Vilaweb i Barcelona Multimèdia rebien el Premi Ciutat de Barcelona per la seva tasca en la creació de continguts.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) tampoc es quedava adormida. El centre i l’empresa Gedas Iberia van instal·lar al campus el més avançat centre de realitat virtual de l’Estat, que serviria per dur a terme complexos projectes de simulació interactiva.

La cara lletja d’Internet

Mentre un jutge dels Estats Units obligava a Microsoft a dividir-se per evitar que seguís infringint les lleis antimonopoli, Catalunya vivia la clausura del primer web per part de la Policia Nacional. Agents del Grup d’Investigació de Delictes Informàtics (UDYCO) van tancar, per ordre del Jutjat d’Instrucció número 8 de Barcelona, el web de l’Associació Democràtica Catalana de Funcionaris de Presons (ADECAF) per un presumpte delicte de calúmnies i injúries.

També es va anunciar que una jutge de Barcelona durà a judici per primera vegada un e-pornògraf infantil, alhora que sortia en llibertat per manca de proves el jove filipí presumpte creador del virus IloveYou. Com diria aquell, lleig!!

Buscant un informàtic desesperadament

Els anys de lluita van donar el seu fruit... A mitges. Els que pensàvem que el Govern desconeixia el significat de la paraula tarifa plana vam veure confirmades les nostres sospites. Ll’Executiu va aprovar-ne una d’ondulada 2.750 pessetes mensuals, que permetia l’ús de la xarxa per un preu fix des de les 6 de la tarda a les 8 del matí del dia següent i els caps de setmana, durant tot el dia.

Tot i tenir sospitoses semblances amb el timo de la estampita, la mesura va fer augmentar 20 vegades el temps de connexió dels internautes, el nombre total dels quals també va augmentar exponencialment. Les infraestructures del país, per cert, no havien millorat gaire des de l’entrada en servei del Catnix (el punt neutre d’interconnexió de la xarxa catalana) l’any anterior, i amb prou feines aguantaven l’allau de nous usuaris.

EasyJet i Conéctate Zona Internet escollien Barcelona com a escenari de la batalla dels cibercafès. Les dues empreses inauguraven sengles enormes sales on es podia navegar les 24 hores a baix preu i a més consumir alguna cosa. No inventaven res de nou, però ho feien a gran escala. I els turistes, principals usuaris del servei, encantats de la vida.

I després d’un debat que durava mesos, l’entitat que gestiona els dominis d’Internet, la ICANN (Corporació d’Internet per a Noms i Números Assignats), va obrir la mà a nous sufixos. Els guanyadors van ser .biz, .aero, .name, .coop, .info, .pro i .museum.

El desencant

I tanta febre internauta, tantes noves empreses i tanta navegació requerien tècnics. El dèficit es va fer notar, i les companyies havien de suar sang per incorporar un informàtic. A Espanya, es calculava que el sector de les noves tecnologies en necessitava 60.000, mentre que a tot Europa el dèficit s’estimava en 1,2 milions de professionals.

L’any acabava amb regust amargant, amb pessimisme i amb cert desencant. De motius no en faltaven. No són bons temps per a la lírica. Un de gros era el judici de les grans discogràfiques contra Napster per violació de drets d’autor, i la forçada aliança del popular servidor amb Bertelsmann, un acord destinat a segellar la mort de la jove empresa americana.

Un altre era la notícia de l’acomiadament del 25% de la plantilla d’Altavista, una de les empreses senyeres de la Xarxa. I tantes altres, com Scour, o Starmedia, seguirien el seu camí. El futur es presentava incert, i segons els experts, el 2001 seria un any de transició. La muntanya russa feia de les seves una altra vegada.No és apta per a tots els estómacs i sembla que alguns es marejaven. Aguantarien fins a la propera pujada?