24 de desembre o Nochebuena

El sopar de la Nit de Nadal, conegut a tot Espanya com Nochebuena, no és una tradició típica de Catalunya, però cada vegada és un costum més estès. La tradicions més catalanes de la Nit de Nadal són, sense cap mena de dubte, el Tió, la Missa del Gall i el ressopó posterior. Ara, però, molta gent a Catalunya sopa amb la família la Nit de Nadal i es fa regals sigui per celebrar el Tió, l'Arbre de Nadal o el Pare Noel. A la resta d'Espanya el sopar de Nochebuena és, de ben segur, l'àpat més important de tot el Nadal.

De fet, segons la tradició catòlica, el 24 de desembre a la mitjanit va néixer Jesús i és el dia en què comencen les festes de Nadal més tradicionals. És per això que a aquesta hora comença la Missa del Gall i moltes cases col·loquen el Nen Jesús al pessebre.

El Tió

Durant el Nadal fred no és d'estranyar que, al llarg de la història, el foc fos un dels elements més present i necessari. En aquest context, i originàriament, el Tió no era altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc o a terra. En ple hivern, no és d'estranyar que els béns que aportava el foc del tió, en primer lloc, fossin la llum i l'escalfor. Després, de forma simbòlica, va començar a oferir a la gent de la casa llaminadures, neules i torrons.

Aquest és l'origen de la tradició, però ara el Tió és un tronc, triat pels nens que, de forma màgica, es converteix en un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa o davant la llar de foc. La Nit de Nadal, tradicionalment abans o després de la Missa del Gall, el Tió dóna els seus regals i, a les cases on es pot, després es crema. Com que moltes cases no tenen llar de foc, actualment, cada vegada és més habitual que el mateix Tió serveixi per tots els fills d'una casa i que passi de generació en generació.

Al tronc originari se li van afegir unes potes, se li va pintar una cara i d'aquesta manera es va anar reforçant la creença que és un animal fantàstic. Així trobem el Tió tal com el coneixem actualment: un personatge que sembla una bèstia, que arriba uns dies abans de Nadal, que viu a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal alimentar per rebre els seus obsequis.

Els primers regals que donava el Tió eren bàsicament dolços, neules, torrons i tot allò que es necessitava per a celebrar la festa del Nadal. Actualment la tendència és que el Tió faci d'altres presents. A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, el Tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer-lo cagar és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en cantar una o més cançons per acabar finalment colpejant el tronc amb força. Aleshores s'aixeca la flassada que el cobreix i es recull el regal que ha 'cagat'.

Voleu saber més coses...

Les cançons del Tió (Teranyina.net)

La Missa del Gall i el ressopó

La tradició catalana feia que, a mitjanit, la família sencera sortís al carrer amb fanals i instruments musicals i que marxessin amb la música fins la porta de l'església. Esperaven fins que se sentia el crit del gall a la mitjanit, moment en el qual començava la missa. Acabada la cerimònia, les famílies tornaven cap a casa on tenien preparat un ressopó que acompanyaven amb cava.

L'origen de la Missa del Gall s'atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom. Per això, antigament, el cant del gall donava inici a la Missa.

Aquesta celebració va començar al segle V i era més una festa que una missa solemne com és actualment. Abans que comencés la Missa, la gent cantava a la porta de l'església. Sovint hi havia una carassa penjada sota l'orgue que llençava confits i bramava per distreure els infants. Una de les tradicions que ha perdurat d'aquesta nit és la d'estrenar una peça de roba diuen que per atacar el dimoni. I és que ja se sap: Per Nadal, qui res no estrena res no val.

Nochebuena

El gall d'indi és el menjar més típic de la Nochebuena a tot Espanya i també ho és el brou, dos àpats que els catalans consumim durant el dinar de Nadal. El gall d'indi, però, no arriba a Espanya fins al segle XVI i procedeix de Mèxic. De fet, va ser un regal que va portar Hernan Cortés del Nou Món després que els asteques li deixessin tastar. Allà el coneixien com a guajalote.

A la resta del món...

A Itàlia, el Nadal comença aquesta nit amb la tradicional Cenone. Com no podia ser d'altra manera, el menjar comença amb un antipasti (entremesos) i segueix amb uns espagueti cuinats amb cloïsses.

Pel que fa a Bèlgica, aquesta nit se celebra un sopar molt especial. Els plats típics són el gall d'indi farcit i unes postres anomenades la bûche de Noël, un pastís fet de crema. En aquest país el regals ja s'han repartit el 6 de desembre, dia de Sant Nicolau. Tot i així, sota l'arbre o al costat d'unes mitges situades sobre la llar de foc es col·loquen alguns obsequis aquesta Nit de Nadal.

Com no podia ser d'altra manera, els finlandesos mantenen el costum de prendre una sauna la Nit de Nadal. També és una tradició que a la mitjanit, en punt, a l'antiga capital del país, Turku, es proclami la Pau Nadalenca.

A França, aquesta nit és quan els nens deixen les sabates al costat de les llars de foc perquè el Pare Noel els deixi els regals. Al dia següent, a part dels regals, els nens troben penjats a l'arbre dolços, regals i fruites.

A Àustria no és el Pare Noel sinó que els regals els porta el Nen Jesús. Diuen que aquest entra a les cases austríaques, deixa els regals sota l'arbre i marxa. Aquesta mateixa tradició, que els regals els porti el Nen Jesús, és típica a d'altres països com per exemple, a Veneçuela. En aquest país sud-americà aquesta nit és quan es fa la festa més grossa ja que tothom surt pel carrer a celebrar-ho. En canvi, el dia de Cap d'Any la tradició és organitzar una celebració més familiar. En aquest país també són molt típiques les gaites, una música caribenya que es comença a tocar ja a principis d'octubre però que durant tot el mes de desembre aplega els veneçolans en diferents llocs per escoltar-la.

A l'Argentina, per exemple, els regals de Nadal s'obren a al mitjanit en punt, ni un minut abans ni un minut després. El sopar típic en aquest país sud-americà són les graellades de carn, més conegudes com asados argentinos.

Pel que fa a Xile, aquesta nit arriba el Viejo Pascuero, com anomena la canalla al Pare Noel. El sopar en aquest país consisteix en gall d'indi rostit amb castanyes i també es menja palta (alvocat). Pel que fa a les postres, és molt típic el Pa de Pasqua i es beu la Cola de Mono, que és un ponx fet amb cafè, pisco, llet, sucre i canyella. Una altra beguda xilena molt típica és el rompón, elaborada amb rom, llet, rovell d'ou, vainilla i sucre.

Aquestes dues begudes se serveixen als convidats durant totes les festes nadalenques. Les 12 campanades sonen aquesta nit a El Salvador. Després d'un sopar i dels focs artificials, que els nens llencen pels carrers, a les 12 en punt sonen les campanades i tothom s'abraça desitjant-se benediccions de Nen Déu.

Pel que fa als australians, aquesta nit tenen la tradició d'anar al concert Carols By Candlelight (concerts a la llum de l'espelma). Aquest es fa a Melbourne, entre les 21 i les 23:30 hores, i moltes famílies aprofiten el bon clima, agafen una flassada i unes espelmes i van a veure el concert. Cal recordar que en aquest país el Nadal se celebra en ple estiu i que les platges durant el dia estan plenes de gent prenent el sol i practicant el surf.