31 de desembre

El 31 de desembre, Sant Silvestre, sempre s'ha considerat com a dia de les bruixes. No és d'estranyar ja que és el darrer dia de l'any i és quan aquestes aprofiten per planejar les activitats que faran el proper any.

A banda de la diada de les bruixes, a Catalunya el 31 de desembre també s'associa amb l'Home dels Nassos. Els adults diuen als nens que aquest home té tants nassos com dies li queden a l'any. Els infants surten al carrer buscant algú amb 365 nassos sense pensar que només queda un dia per acabar l'any.

A banda dels fets més tradicionals, el fet és que el sopar i la festa de Cap d'Any són esdeveniments esperats per molts. A diferència de l'àpat de Nadal, el 31 de desembre s'acostuma a celebrar més públicament. El fet que durant molts anys al nostre país només hi hagués una o dues cadenes de televisió, han popularitzat el costum de menjar els 12 gotims de raïm escoltant les campanades, primer del rellotge de la plaça del Sol de Madrid, i després de molts altres campanars.

El costum de menjar raïm, tot i que no és una fruita d'aquesta temporada, comença a principis d'aquest segle i, de fet, es deu més a interessos econòmics que a una altra cosa. Tot va començar quan el dia de Cap d'Any de 1909 les persones que tenien camps de cultiu de raïm van aconseguir desfer-se de tot l'excedent popularitzant el costum dels raïms de la sort. La tradició s'ha estès a alguns països llatins.

A la resta del món...

A Itàlia tenen un dels costums més peculiars del món. Sobretot els romans i napolitans, quan arriba la mitjanit llencen per la finestra mobles i trastos vells com a símbol per acabar amb el passat. Abans, però, gairebé totes les taules italianes serveixen llenties per sopar el dia de Sant Silvestre ja que diuen que aquell que les menja tindrà diners tot l'any.

Pel que fa a Àustria el vals omple els carrers i les festes de les ciutats a la mitjanit. És molt habitual prendre champagne a la plaça de la Catedral de Viena, amb el vals com a música de fons. I a Grècia, la nit de Cap d'Any és habitual menjar una mena de tortell de reis que anomenen Tortell de Sant Basili.

A Xipre aquesta nit es menja un pastís que s'anomena basialopita. Al seu interior té una moneda i diuen que a aquell que li toca tindrà sort durant tot l'any que entra. Aquesta nit també, es quan arriba Sant Basili (una versió de Santa Claus) amb regals per als nens.

Una mica més lluny, a Veneçuela, la nit de Cap d'Any se celebra gairebé com el nostre Sant Joan. És una festa molt familiar i els focs artificials que es llencen des de les cases són el tret més destacable.

Pel que fa a Colòmbia aquesta nit són molt importants els agüeros, recomanacions per començar bé l'any. S'originen a França, des d'on els vam imitar els espanyols. Després els van heretar els pobles conquerits. D'entre els més famosos destaquen:
- prendre d'un glop la copa de xampany aguantant-la amb la mà dreta
- menjar els 12 gotims de raïm i al mateix temps demanar el mateix nombre de desitjos
- donar la volta a la illa de cases o a l'edifici amb una maleta si es vol viatjar
- portar roba interior de color groc
- besar una persona de l'altre sexe
- mirar el futur en un ou; tirar les cartes
- o llegir el futur en una patata pelada.

A El Salvador també tenen algunes tradicions i rituals per aquesta darrera nit de l'any. Alguns llencen sota el llit tres taronges -una sense pelar, una a mig pelar i una pelada-. Després l'agafen amb els ulls tancats i si surt la que té tota la pell significa que serà un any pròsper, però si agafen la que està totalment pelada voldrà dir que no serà un bon any. En aquest país també es mengen els 12 gotims de raïm, un per cada mes de l'any.

Si voleu conèixer d'altres costums...

L'Especial Any 2000 elaborat per La Malla, t'explica com celebren el Cap d'Any en diferents parts del món.

Aquest web, en anglès, conté molta informació de com celebren el Cap d'Any a molts llocs del món: Austràlia, Tibet, Cambodja, Japó...